Descarregable d'"El Trencanous" de P. I. Txaikovski.
 
Si haguéssim d’escollir un compositor que simbolitzés la música russa, segur que la majoria de nosaltres triaria Piotr Ílitx Txaikovski. Va compondre tres ballets: El llac dels cignes, La bella dorment i El trencanous. Tres clàssics que continuen ocupant els primers llocs del rànquing dels ballets més interpretats.
 
El trencanous neix arran de l’èxit de La bella dorment, que s’havia estrenat a Sant Petersburg l’any 1890. Va ser Ivan Vsevolozhski, director dels Teatres Imperials de Rússia, qui va fer l’encàrrec a Txaikovski i qui alhora s’ocupà del llibret, tal com ja havia fet en el ballet anterior. Aquesta vegada va decidir adaptar un altre conte infantil, "El trencanous i el rei dels ratolins".
En aquest ballet, l’argument se situa a la Nit de Nadal. La primera part de la història té lloc en el decurs del sopar, durant el qual es donen els regals. A
la Clara (en l’original literari era Marie) li ha tocat un trencanous, que té forma de ninot. El seu germà, gelós, l’hi agafa i el trenca. El seu padrí, però, que és qui l’hi ha regalat, l’hi arreglarà. Després del sopar la nena es lleva del llit per recuperar el seu regal. Però es queda adormida, amb el trencanous a la mà. Comença aleshores un somni fantàstic en el qual les joguines prenen vida. Després d’una lluita entre soldats i ratolins, la Clara salva el trencanous del malè c rei dels rosegadors. La joguina s’ha transformat ara en un príncep i, en agraïment a la seva valentia, li proposa anar a un lloc màgic, el Regne dels Dolços.
La música d’El trencanous respira l’ambient de fantasia i de conte de
fades ja des de l’inici de l’obra. Txaikovski té cura especialment de la instrumentació, la combinació entre els timbres dels diversos instruments. D’aquesta manera aconsegueix sonoritats especials, originals, que
ens traslladen al món màgic que descriu la història.